lunes, 11 de enero de 2010

Dies impassibles- poema d'André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó

Pregunte a la foscor de la terra per la llum extingida
Dels quaderns. –Abissal biberó de la història.
Autor de la fotografía: Emilio Blanco López







Dies impassibles






Rechazar el sueño de la ingravidez
no implica renunciar a la caricia de la piel azul del cielo
ni del dulce légamo suavísimo del fondo
JORGE RIECHMAN






Pregunte a la foscor de la terra per la llum extingida
Dels quaderns. –Abissal biberó de la història.
El banal que resulten certs penediments, el destí
Del sèsam en la consciència, la llengua de l'aigua damunt de somnis
Desmanegats,-la nostàlgia pels geranis i la pedra tosca de l'alba
En l'últim cafè que bec a la nit.
—Cap a on el temps o la memòria,
Els propers gratacels de l'arc del cel,
El somni deteriorat per estretes síl.labes, la gepa gastada
Dels somnis. Les males hores dislocades en la tendresa dels gats?
Hi ha dies semblants als tsunamis,-dies impassibles i d’infàmia,
Dies com la fosca cua dels rucs,
Com els cascos damunt de les pedres, com la mà de la sorra evocada.
Hi ha dies raonablement imperturbables,-dies com el fetge
De les circumstàncies, amb gust de metàstasi.
Pregunte per tots els crims vistos per les ulleres:
-També aquells imperceptibles, els lànguids cossos nauseabunds.
Els inversemblants al colp de les ombres,
Les ombres llaurades en la gratada, la matèria fecal de l'aterit,
El que punxa la carronya i l’escampa, el que sembla hort i no ho és
-L'escòria abominable del tedi,
El mateix cop triturat en la blasfèmia.
Sovint de les finestres brollen caragols sinistres.
Espantalls Del riure, centenes de paper quadriculat sense calcar brodats,
Un dia estarem més lluny dels oasis del que ara estem.
Un dia al costat del corc dels úters.
-Hi haurà raneres més negres que el carbó?
Més negres -dic-Que les sangoneres de certs passamuntanyes.
Que el rictus de l'aigua als genolls, que els pensaments
En el miasma dels mariscos, els escorxadors són tan certs a hores d’ara
Com els murs contemplats per les mans.
-Hi haurà números més tranquils que els dictats per Dow Jones,
O per les pregàries de les grans esglésies amb els seus delmes celestials,
O per la bèstia al peu de la granera per agranar els patis
De la creu en el seu pedestal insurrecte?
Sense dubte és menester comptar els dies de les setmanes amb franel·la.
La faula al voltant dels timpans,
La vetllada que fan les fulles en el judici final dels rellotges,
El cresol de cendra aturat a la carn,
El sobretot del miratge a les nines dels tamborets,
La brasa dels dies encabritats al migdia, a la nit, a tota hora,
La camisa de l'emoció tallada pel Pare Nostre,
El suport famolenc de boques el dia diumenge.
En les cambres fosques de la fam, desvele la meua llengua,
Abstrec els insectes dels meus dits, despulle les estampetes
De la pell, invoque la farina dels arrels
Altrament seria impossible suportar els resquills...
Baratària, 05.I. 2010

No hay comentarios: